Exposició Catifes de ciment. El món de la rajola hidràulica als Museus de Martorell

Una posada en valor de 'la rajola hidràulica', en tant que, un objecte estretament vinculat a l'arquitectura catalana, a més a més d'haver estat abastament utilitzant entre 1890 i 1930.

El discurs expositiu que s'ha articulat ens permet conèixer on situar el seus orígens, quins han estat els seus principals fabricants, la seva tècnica i percebre l'evolució del seu disseny.

De les diverses arts aplicades que conformen l'arquitectura modernista, la rajola hidràulica és un dels elements més originals i menys coneguts.

Probablement el fet que sigui un tipus d'objecte pensat per ser trepitjat -amb les connotacions negatives que aquest acte porta associades- ha causat que se n'hagi estudiat poc la naturalesa, la tècnica i l'evolució, i que encara avui se'n negligeixi la conservació o la salvaguarda quan es restaura un edifici antic.

Malgrat tot, la seva presència atorga als espais una solució duradora, resistent, higiènica i de gran bellesa. A Catalunya les empreses que en manufacturaren van comptar amb la col·laboració d'artistes i arquitectes reconeguts, com ara Josep Pascó, Alexandre de Riquer, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Antoni Maria Gallissà o Rafael Masó, entre d'altres. La ràpida difusió que va tenir convertí aquestes vives catifes de ciment en un element íntimament lligat al desenvolupament de l'ornamentació de l'arquitectura modernista. El seu èxit traspassà els límits d'aquest estil, i els seus dissenys menys bigarrats s'adaptaren al nou gust sorgit de l'art déco.

Actualment la rajola hidràulica viu un renaixement guiat per nous dissenyadors i arquitectes que continuen creient en les seves possibilitats constructives i ornamentals.