Téléphone-moi. Festival Oui!

Téléphone-moi: un fresc familiar i històric.

Al llarg de mig segle, ens submergim de la mà d’aquesta família en una part de la història de França, amb eleccions presidencials i mundials de futbol, grans moments de goig popular o melodies publicitàries que tots hem taral·larejat. Però el teló de fons històric finalment treu a la llum una història més íntima de personatges fràgils, colpejats per la vida, que busquen resoldre els enigmes de la seva infància. És la trajectòria caòtica d’uns personatges que menteixen per a protegir-se, es perjudiquen volent ajudar-se i s’estimen sense poder dir-ho.

Febrer de 1945: Enmig de l’esclat de les bombes, Madeleine, una heroïna de la resistència, es troba amb Leon en el refugi improvisat d’una cabina telefònica. Aquesta boja història d’amor, destrossada per la guerra, és el punt de partida d’una estirp marcada per un secret desastrós.
Abril de 1981: El seu fill Louis, de quaranta anys, no és bo per a la vida familiar, s’ha instal·lat en una cabina telefònica. Allí ha organitzat la seva vida de reclús, vivint de mentides que acaba creient ell mateix.

Març de 1998: Als 27 anys, Léonore, la seva filla, esquitxa la seva fantasia en la vida quotidiana. Fugint de la realitat, es refugia en paradisos artificials. El seu únic vincle amb el món és una cabina telefònica en la qual a vegades es refugia, molt tard, per a contar les seves històries que il·luminen la nit a qui vulgui escoltar-les.

Jugant amb la cronologia, les històries s’entrellacen, passant d’una època a una altra, per a resoldre un a un els enigmes d’aquesta família construïda sobre secrets i mentides.

Durant molts anys, f.o.u.i.c ha explorat la fatalitat de la violència. a. “Téléphone-moi” ens parla dels monstres de la memòria familiar, destil·lant el seu verí a través de les ferides transgeneracionals. Deixa doncs espai per a una nova figura, més flamant i esperançadora, la del subjecte lliure capaç d’escapar del jou del seu destí.