La torre de defensa medieval de Benviure va ser construïda al s. X per defensar la ciutat de Barcelona dels atacs procedents dels regnes d’Al-Andalus i, juntament amb d’altres edificacions, com la Torre del Llor, la Torre Salbana, o els castells de l’Eramprunyà (957), Castelldefels (967) o Sant Boi (969), va definir l’espai de frontera amb els regnes musulmans conegut com la Marca Hispànica.

La torre de Benviure es va construir al damunt d’un antic assentament ibèric. La construcció estava ubicada en un emplaçament de gran importància estratègica per al control d’un gran territori, que anava de la serralada prelitoral fins a les riques terres del delta del Llobregat. També estava situada en un important encreuament de camins, al nord cap a Barcelona i al sud cap a Tarragona, que resseguien vells camins romans, vies que van anar conformant una xarxa de camins protegits pel rei, el camí Ral.

Amb l’avançament de la reconquesta cristiana de la península, el territori es va començar a repoblar i la torre va prendre caràcter de residència del senyor feudal del Benviure. El paisatge boscós i feréstec propicià que el mateix rei Joan I passés temporades a la torre caçant.

Vine a la principal estació de bombament d'aigua potable a l'àrea de Barcelona i submergeix-te a l'univers de l'aigua dolça en un museu contemporani ubicat en un complex industrial d'estil modernista.

El Museu de les Aigües és un equipament cultural patrimonial i educatiu que busca difondre el coneixement sobre el cicle integral de l’aigua. L'edifici on es troba part l'exposició permanent va ser projectat per l'arquitecte Josep Amargós i Samarach el 1905, i consta de tres naus: la Sala de Calderes, la Sala de l'Electricitat i la Sala de Màquines, les quals conserven la maquinària original de l'època, algunes, encara en funcionament.

Exposició permanent – L'aigua: l'impuls de la ciutat

Vols saber quin és el camí que fa l'aigua des del riu fins a casa? A l'exposició permanent veuràs com la tècnica i la ciència han fet això possible. Descobreix a través de les eines i la maquinària hidràulica i de la teva pròpia experimentació, els avenços que han fet possible l'evolució d'aquest bo tan valuós, des de l'edat antiga fins a l'actualitat.
Amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua, des del 2019 ja es pot visitar una nova exposició permanent: “L'aigua: l’impuls de la ciutat”. Aquesta exposició mostra com la tecnologia ha permès aprofitar la força de l’aigua per acompanyar el creixement de Barcelona com una referència al món.

Jardins del Museu de les Aigües

El museu està envoltat d’uns jardins amb caràcter propi, que compten amb una joia del modernisme: la reconstrucció de la Cascada que s’havia trobat a la Casa Vicens, dissenyada per Antoni Gaudí. Per a la reconstrucció s’han seguit les indicacions del projecte original, afegint un component de sostenibilitat perquè l’aigua sigui reciclada.
 

La Cascada de la Casa Vicens d'Antoni Gaudí: una joia arquitectònica oberta al públic

Es tracta d'una reproducció fidedigna i a escala real de la font desapareguda, que l'arquitecte català va construir a la Casa Vicens, Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. Pots consultar les visites guiades en diferents horaris.

Espai Àgora

Es tracta d'un espectacular dipòsit circular en el que originalment s'emmagatzemava l'aigua abans de ser impulsada cap a la ciutat. Avui és un modern espai polivalent, obert a la cultura, destinat a acollir exposicions, concerts i espectacles, entre d'altres.

És un dels elements més significatius i representatius del municipi catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional. Té les característiques d’una torre de defensa i, en època medieval, havia estat lligada a una construcció amb tipologia de castell. Està ubicada a la plaça Nova, al nucli antic, a tocar de l’església parroquial. El seu aspecte actual i la seva alçada són fruit d’una reconstrucció de principis del segle XVI. La planta és quadrada i les parets inclinades en forma de piràmide truncada, molt aparent a la base i gairebé inapreciable en alçada. Al capdamunt està coronada per un cos octogonal de petita alçada amb un element de ferro forjat que acull les dues campanes del rellotge municipal. Va allotjar la presó d’Olesa des del segle XVIII fins a principis del segle XX. Tot i ser ara la torre del rellotge municipal, es confon com a campanar de l’església, que va ser destruït durant la Guerra Civil Espanyola. Des d’aleshores, el cloquer és un petit campanaret d’espadanya que es troba just a sobre de l’edifici de la rectoria.

La ruta turística "Els Enigmes de Pallejà" és una iniciativa de l'Ajuntament de Pallejà per donar a conèixer el seu magnífic patrimoni arquitectònic i històric, alhora que pots gaudir d'una activitat lúdica per visitar i conèixer Pallejà.

Una passejada per conèixer el patrimoni i la història del municipi

Pots recórrer els seus carrers i edificis i resoldre'n els enigmes proposats amb la informació que pots captar al dispositiu mòbil mitjançant uns QR senyalitzats a cada punt. 

El recorregut comença al Castell, i continua per l’entorn de la plaça Major, l’edifici de l’Ajuntament i la zona de la plaça de les Masies. A continuació, segueix per Can Daunis i Ca l’Obianc, per dirigir-se cap a la plaça de l’Estació, l’església i, finalment, concloure a Ca n’Albareda. A cadascuna d’aquestes ubicacions, s’hi ha instal·lat un tòtem informatiu amb un codi QR a través del qual, amb el telèfon mòbil, es pot participar en un joc creat amb la voluntat de difondre tots els detalls del patrimoni històric de la vila.

Durant la ruta coneixeràs fets històrics, com els de la guerra del francès, o la història i transformació de Pallejà fins als nostres dies.

A la tarda, el celler té un aire especial, hi ha més calma i tranquil·litat... Els últims raig de sol de la tarda il·luminen tots els racons amb més encant del celler... comença la màgia... Vine i viu l'experiència! Descobreix tots els secrets del celler i deixa que la història et sorprengui. T'esperem amb un somriure!  Gaudeix d'aquesta experiència a tan sols 25 minuts de Barcelona.

Què inclou?
Visita guiada per les vinyes i el celler + tast de vins + berenar (pastes artesanes, xocolates Ametller, pa amb vi Clot dels Oms i sucre, oli d'oliva extra verge de Ca n'Estella, fruita ecològica i ametlles de la finca). 
 

El Castell de Cornellà és un dels edificis emblemàtics de la ciutat. Es tracta d'un gran casal gòtic, construït i reformat en diverses èpoques. Està estratègicament situat al capdamunt d'un petit turó, dominant el barri Centre, des del qual es té una bona visió del Llobregat en el seu tram final, de Sant Boi a l'altra ribera del riu i antigament, de les principals vies d'accés a la ciutat. Adquirit i reformat per l'Ajuntament de Cornellà, des de l'any 2000 acull diverses dependències municipals com el departament de Patrimoni Cultural, una sala d'exposicions, l'Arxiu Històric Municipal, i el pati central on s'hi celebren activitats culturals i ciutadanes.

Iniciada el 1889 i beneïda el 13 de novembre de 1891 en temps del rector Pau Costas, va substituir un edifici anterior del segle XVII, és el resultat de diversos intents per construir una església nova a la població, tots els projectes anteriors foren descartats per dificultats econòmiques. En aquesta obra va participar la major part de la població aportant diners o jornals. Construïda seguint un estil mixt neogòtic i neoromànic força eclèctic, de línies neomedievals és obra de l’arquitecte Josep Domènech i Estapà. Consta d’una nau central major i més alta i dues de laterals amb capelles; l’edifici amb transepte, absis semicircular i dos campanars flanquejant la porta principal a tramuntana. Adopta solucions de la tradició romànica (absis i transepte) i, també, de la gòtica (arcs apuntats, arcbotants). Les finestres ostenten vitralls amb vides de sants i al timpà de la porta hi ha esculpida la figura de Sant Esteve i, en baix relleu, escenes del seu martiri.

Coneix el parc temàtic de maquetes en miniatura, un dels més grans de el món i declarat d'Interès Turístic Nacional, amb una exposició a l'aire lliure dels monuments i edificis més emblemàtics de Catalunya. L'alternativa que buscaves per passar un dia diferent i original!

Aprofita i descobreix també Catalunya en Miniatura AVENTURA, una autèntica activitat d'aventura a l'altura dels arbres, entre tirolines, lianes, passarel·les i moltes altres sorpreses. Un lloc on grans i petits podran perdre's entre els arbres, escalar un tronc de pi o penjar-se de tirolines. Més de 66 activitats entre els arbres t'estan esperant repartides en 4 circuits d'aventura amb diferents nivells de dificultat per realitzar de forma autònoma sota la supervisió d'instructors especialitzats.

Tant per a passar-hi un dia complet, com per aprofitar el temps d'oci, trobaràs un espai enmig de la natura, a prop, on gaudir d'una àmplia oferta de restauració i entreteniment, i on les possibilitats de diversió són infinites.

L’Espai de la Via Mètrica és un museu que se centra en la història de la xarxa ferroviària coneguda avui com la Línia Llobregat-Anoia. Aquest museu està situat en les proximitats de les estacions Martorell-Central de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i Martorell-Central d’ADIF i exposa una extensa col·lecció de vehicles històrics que abans es trobaven dispersos en diversos llocs d’emmagatzematge.

Al llarg del recorregut programat per les visites, els grups seran guiats i rebran explicacions provinents de personal especialitzat de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). L’espai visitable consta de peces històriques pertanyents a la companyia, cartells explicatius propis on s’explica la procedència de les peces exposades, llibrets commemoratius i una exposició permanent d’FGC. Pel que fa a l’accés al local és adaptat per a cotxets i persones amb mobilitat reduïda, lavabos, servei de seguretat i aparcament gratuït. 

Els vehicles que s’hi preserven estan catalogats com a patrimoni històric i han estat restaurats per Ferrocarrils. L’Espai de la Via Mètrica es pot visitar gratuïtament amb reserva prèvia. Es pot tramitar a través de la web de Patrimoni d’FGC: https://www.fgc.cat/patrimoni-fgc/ 

El molí fariner dels Frares és un dels edificis amb més història de Sant Vicenç dels Horts. D’origen medieval, el monestir de Sant Pau del Camp el va comprar l’any 1370 i hi associà el nom. Aleshores, el molí disposava de tres moles. A inicis del segle XVI el molí va quedar sota la protecció de Ferran el Catòlic. Després d’un breu període de dependència del monestir de Montserrat (1583-1723), va ser traspassat al monestir de Sant Pau, moment en el qual s’hi col·locà el relleu del sant encastat sobre l’arc de mig punt del portal d’entrada.

Amb la desamortització dels béns eclesiàstics del s. XIX, l’Estat el ven en subhasta l’any 1877 a Antoni Xuriguer Andario, un hisendat barceloní. A partir d’aquest moment, els canvis de propietari sovintegen fins que acaba en mans de l’Ajuntament de Sant Vicenç, ja en etapa contemporània. En aquesta segona etapa moderna el molí va estar actiu només amb dues moles.

L’estructura de l’edifici és la clàssica d’un molí hidràulic, la qual es preserva en bona part. La zona de les moles es manté soterrada al davall del mas, on dues voltes gòtiques custodien dues de les moles (inferior i superior) i un alçador de ferro modern. També hi destaquen els tres arcs de sortida d’aigua dels carcabans i la gran bassa al sector sud.

Els molins no són un edifici gens estrany en el paisatge de Sant Vicenç i, malgrat que ara només es conserva el Molí dels Frares, eren habituals a les lleres del Llobregat i a les rieres de Torrelles i Cervelló.

La ruta dels Punts d'Interès Local presenta un conjunt d'espais amb història al municipi de Sant Vicenç dels Horts. Repartits per la geografía del terme municipal podeu trobar diferents propostes per conèixer millor el poble de Sant Vicenç dels Horts i la gent que hi ha viscut durant segles. En aquesta ruta podreu conèixer els espais d'homenatge i de reconeixement social, que mostren una ciutat viva i dinàmica que s'ha sabut adaptar als canvis i transformacions socials de les diferents èpoques.

Consulta més informació dels Punts d'Interès Local aquí. 

Ubicat dins l'edifici renovat de l'antiga Caserna de cavalleria de Martorell (1732), el Centre d'Interpretació del Patrimoni Històric "La Caserna" (CIPH), acull exposicions temporals de fotografia, art, història, ciència i d'altres temàtiques culturals i forma part, amb el Pont del Diable i l'ermita de Sant Bartomeu, del conjunt patrimonial i històric de la vila. A la planta baixa de l'edifici s'hi guarden les figures de la Colla de Gegants i la Colla de Capgrossos, així com les bèsties de la colla de Diables i Dracs de Martorell. En els pisos superiors s'hi duen a terme diferents tallers escolars del servei didàctic de Museus de Martorell, així com les exposicions temporals.

Està documentat que la superfície de la vil·la romana de Sant Vicenç dels Horts cobria bona part del subsòl del centre històric. Uns dels espais més ben estudiats són les estructures del forn i les estances complementàries de treball. El forn i el taller s’han documentat al voltant del segle I dC i van estar actius més de cent anys. L’activitat principal del forn era la cuita d’àmfores de vi, tot i que també s’aprofitava per a estris d’ús quotidià i materials constructius. A finals del segle II dC deixà de funcionar.

En una etapa posterior, a la segona meitat del segle IV dC fins a l’abandonament definitiu de la vil·la al segle V, la zona de es va reaprofitar i es va destinar a la producció d’oli per al mercat de proximitat. Les restes excavades d’aquest moment han permès documentar una premsa i diversos lacus (dipòsits per guardar-hi líquids) que s’aixecaren sobre les antigues estructures del forn.

A partir del segell identificat a les restes d’àmfores excavades al jaciment (SYNE), es creu que el taller ceràmic podria pertànyer a un llibert de Barcino, Caius Trocina Synecdemus.

El Museu Palau Mercader és avui l'exponent de la forma de vida i de les afinitats culturals i artístiques d'un llinatge aristocràtic de finals del segle XIX. El museu està ubicat a la planta principal del Palau i presenta més de 3.000 objectes que formaven el "museu del comte de Bell·lloc".

Horaris

Visita lliure tots els diumenges i festius que no coincideixin amb cap altra activitat incompatible a dins del Museu (consultar agenda), d’11.00 a 13.00 hores.

Visita guiada l’últim diumenge de cada mes, sempre que no coincideixi amb cap altra activitat incompatible a dins del Museu (consultar agenda), en dues sessions, a les 11.00 i a les 12.00 hores. Cal inscripció prèvia.

Visites concertades: de dilluns a divendres de 9.00 a 13.00 hores (dia i hora a convenir). Consulteu les tarifes de les visites concertades a les ordenances fiscals municipals.

Hi ha altres modalitats especials de visita que podreu trobar al programa d’activitats i també a l'agenda d'activitats.

La sala d’exposicions i la planta baixa del Museu Palau Mercader són obertes al públic els diumenge i festius de 10.00 a 14.00 hores.

L’entrada al Museu, així com la participació a les activitats programades, és gratuïta.

La ruta del BCIL, és una agradable passejada per Sant Vicenç dels Horts que ens mostra 10 espais del municipi declarades Béns Culturals d’Interès Local.

Els espais que podem trobar en aquesta ruta són:
- Can Comamala
- Molí dels Frares
- Termes Romanes
- Parc del Pi Gros
- Ca l'Aragall
- Can Reverter
- Can Costa
- Casa Santa Eulàlia
- Església Parroquial
- Pilar de la Passera

Una passejada per gaudir i conèixer el municipi

Sant Vicenç és un municipi amb un patrimoni que reflecteix l’evolució d’aquest. El mosaic d’edificis i entorns que ofereix la ruta pretén mostrar la diversitat d’èpoques històriques, estils arquitectònics o entorns socials que es troben al voltant del poble de Sant Vicenç des de l’antiguitat.

Si voleu gaudir de la natura podeu visitar el parc del Pi Gros, un gran espai forestal de més de 20 ha. on hi creixen diverses espècies d’arbres mediterranis, com ara el pi pinyer, un arbre centenari que dóna nom al parc. El camí de la Font de Sant Josep és un passeig que connecta el centre urbà amb les terrasses del parc.

Cal Puigjaner és una antiga casa pairal documentada des de l'any 1548, tot i que el conjunt arquitectònic va ser totalment reformat al segle XIX. A la façana principal destaca el portal adovellat de l'edifici original i una capelleta amb la imatge de Sant Pere.

El celler és una construcció de principis del s XVIII, amb la típica volta catalana, que es va fer per absorbir la creixent i pròspera indústria de l'elaboració del vi i de l'aiguardent.

Aquest equipament cultural i turístic, rehabilitat l'any 2021 i inaugurat el març de 2023, acull dins les seves instal·lacions el Centre de Cultura i Natura del Montserrat, una exposició etnològica i arqueològica que ens explica d'una manera molt didàctica la formació geològica de la Muntanya de Montserrat i el seu patrimoni natural així com també la història de les persones que van poblar aquest territori al llarg dels segles.

Dins de Cal Puigjaner, també, hi ha l'Espai Celler, una sala polivalent que ofereix la possibilitat d'acollir un ampli ventall d'activitats, a més de sala d'exposicions; l'Espai Pati i l'Espai Cups.

Els safareijs públics es troben a l'emblemàtic carrer de la Font. El carrer de la Font era un carrer de mitja galta, edificat només a la banda oposada al torrent Gran i amb horts a les parcel·les del davant de cada casa. A l’entrada del carrer, per la part baixa, un caminet portava a la font Gran, dita també la font d’Abrera o, simplement la Font. Era la surgència d’una deu d’aigua, molt abundant, que també alimentava la bassa i els safareigs públics. Aquesta font, de bona aigua, ha estat sempre molt important per al proveïment de la població. Ja surt mencionada en un capbreu del 1630 com la font del Camp d’en Bassa, i des de dalt del carrer de la Font també s’accedeix a l’aigua per un pou, que encara existeix, construït, segurament, a la segona meitat del segle XIX. Sembla que l’actual construcció de la font és de finals del mateix segle, quan se’n va adequar l’entorn. Ara, l’aigua raja per un broc de metall, situat a l’interior d’una estructura de maons que sobresurt de la paret i forma una mena d’arc de mig punt. L’aigua de la deu era aprofitada, a més, per regar tot un arrenglerament d’horts, situats a la dreta de la mateixa llera del torrent Gran, que començava a tocar del pont dels Francesos, arribava a la bassa (que era el reservori d’aigua per aquests horts) i seguia torrent avall fins a sota el barri de la Florida. El canal de distribució de l’aigua, unes vegades excavat al marge i d’altres construït d’obra, tenia més de mig quilòmetre de llargada. La bassa que retenia l’aigua per regar, també és feta de maons i era anomenada, simplement, com la Bassa, fins que s’hi van abocar carpes procedents del riu Llobregat i hi van perviure. Ara se la coneix com la bassa dels Peixos. L’adequació del lloc es va completar amb la construcció dels safareigs públics que aprofiten l’aigua de la bassa. Són dos safareigs de forma quadrangular (un per rentar i l’altre per esbaldir) construïts de maó i argamassa i rematats amb grosses toves inclinades fent rentadora.

Visiteu els 7 murals singulars de Sant Andreu de la Barca.

Del 3 al 23 de juny de 2025 es va celebrar la primera edició de KROMATIC, amb set murals de gran format repartits per diversos barris de la ciutat. Un recorregut visual i simbòlic que aborda temes clau com la memòria, l’educació, la diversitat, l’esport, la cultura popular i el territori.

Impulsat per l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca, KROMATIC és un festival que entén l’art urbà com una eina per activar l’espai públic, compartir relats i fer créixer vincles amb el municipi.

En aquest mapa trobareu les ubicacions de tots els murals per si voleu visitar-los i descobrir-los en primera persona.

Museu fundat el 1876 per Francesc Santacana i Campmany (1810-1896), mostra de l'idealisme romàntic que va moure al seu creador a recopilar restes de palaus i edificis religiosos antics, sobretot de Barcelona, Martorell i el seu entorn, i a instal•lar-les a casa seva de manera que recuperessin la seva funció original. 

També va reunir pintures, realitzades per ell mateix, o per artistes amb qui va coincidir mentre cursava estudis d'art a l'Escola Gratuïta de Nobles Arts de la Reial Junta de Comerç de Barcelona, o amb els quals va entrar en contacte posteriorment: Pau, Lluís i Agustí Rigalt,  Marià Fortuny, Damià Campeny, Claudi Lorenzale, Pelegrí Clavé, Ramon Vives, Ramon Martí Alsina, Francesc Torrescassana, Joaquim Vayreda, representants de l'escola natzarena o importants paisatgistes.
 
La seva obra va ser continuada pel seu nét, Francesc Santacana i Romeu (1883-1936), que la va anomenar L'Enrajolada pel gran nombre de rajoles que contenia. 

És un dels museus més antics del nostre país, exemple del col•leccionisme del segle XIX i molt visitat pels excursionistes i viatgers de l'època, dels quals hi ha nombrosos testimonis.

Les visites guiades permeten als usuaris del segle XXI imbuir-se de l'esperit del fundador tot recorrent els nombrosos àmbits de la casa museu amb una mostra variada d'objectes de procedència ben diversa com rajoles, peces de ceràmica, dibuixos, pintures, gravats, elements arquitectònics i escultòrics, mobiliari i objectes decoratius.

L'Enrajolada també conserva la col•lecció de ceràmica del militar i erudit Lluís Faraudo i de Saint-Germain (1867-1957). 

El Museu de Matemàtiques de Catalunya té la seu a la planta superior del Museu Palau Mercader de Cornellà, un espai amb més de 300 metres quadrats per acollir exposicions i activitats de tota mena on les matemàtiques s’aborden des d’un vessant pràctic i lúdic.

Ha estat promogut per l'Associació per Promoure i crear un Museu de Matemàtiques a Catalunya (MMACA), i gràcies a la col·laboració de l'Ajuntament de Cornellà exposa permanentment la col·lecció 'Experiències matemàtiques', constituïda per jocs, construccions i elements diversos agrupats en sales dedicades a la Geometria, els Miralls, Càlcul i estadística, Combinatòria i estratègia, i Cartografia.

El projecte del MMACA pretén atendre tant els aspectes lúdics i culturals com les aplicacions de les matemàtiques amb rigor i amb qualitat, i es veu potenciat gràcies al fet que les matemàtiques a Catalunya compten amb una àmplia base de professionals, força organitzats, innovadors i actius, i amb un gran ventall de persones que hi estan en contacte.

El fet que no existeixi cap museu de matemàtiques a Catalunya ni a l’Estat Espanyol permet que aquest projecte representi una gran oportunitat per aglutinar, cohesionar, promocionar i vertebrar un aspecte clau per al futur del país: el paper i la visió del món de les matemàtiques i el seu impacte social.

D’altra banda, la proposta es connecta amb projectes internacionals que posen l’accent en la necessitat de crear situacions externes a l’escola que fomentin l’ensenyament i l’aprenentatge de les matemàtiques i de les ciències.

Tots els diumenges s'ofereix una oferta de tallers familiars. Cal fer inscripció prèvia.

Museu Can Barraquer

El nou Museu, ubicat a Can Barraquer, una casa pairal del s. XVII va ser la casa familiar on Rafael Casanova va viure els darrers anys de la seva vida, És la seu central del Museu de Sant Boi.
Exposicions permanents. Sant Boi: temps i espai.

Ubicada al primer pis de Can Barraquer, l’exposició sintetitza la història local des del període ibèric fins a l’actualitat, passant per l’època romana, l’Edat Mitjana i les èpoques moderna i contemporània. I la seva col.lecció procedeix de les excavacions arqueològiques realitzades i de donacions particulars.

El recorregut aprofita l’espectacular concentració arqueològica de la seva entrada per ubicar el visitant en un viatge en el temps.
Rafael Casanova i el seu temps

Aquesta altra mostra històrica, ubicada al segon pis, se centra en la figura del conseller en cap de Barcelona Rafael de Casanova i fa una recreació interactiva de la defensa de la ciutat des de les seves muralles. 

Els Set Balcons de Montserrat són set miradors naturals i panoràmics de la muntanya màgica que la contemplen des d’Abrera, Castellví de Rosanes, Collbató, Esparreguera, Martorell, Olesa de Montserrat i Sant Esteve Sesrovires.

Aquests miradors són la proposta perfecta per gaudir de la natura i de les activitats que aquesta zona nord del Baix Llobregat ofereix, com ara el senderisme, el ciclisme o el turisme familiar. Alhora, permeten gaudir d’una gastronomia amb productes autòctons, visites a cellers i caves, un patrimoni que mostra el passat i la història del territori, com ara la Colònia Sedó a Esparreguera o el pont del Diable a Martorell, i esdeveniments únics, com les representacions de les Passions durant la primavera.

Més informació de cada balcó a www.setbalconsdemontserrat.cat 

El Parc Fluvial de Sant Boi recupera per a la ciutadania una gran espai anteriorment ocupat per antics horts il·legals situats molt a prop del centre urbà de Sant Boi de Llobregat.

De fet, el cas de Sant Boi de Llobregat resultava paradigmàtic ja que fins fa poc temps, aquest important municipi de més de 82.000 habitants, vivia totalment d’esquenes al riu degut a que l’accés a l’espai fluvial resultava pràcticament impossible pels vianants si no era a base de realitzar llargs i perillosos recorreguts. La nova passera d’accés al riu Llobregat sorteja les vies dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i sobrevola el Canal de la Dreta del Llobregat i la concorreguda BV-2002, aconseguint així generar un còmode recorregut que deixa l’espai fluvial a escassos 250 metros de l‘ajuntament i el casc urbà de la ciutat.

En definitiva, s’ha recuperat un parc fluvial de 3 hectàrees on s'han realitzat plantacions de diferents espècies de vegetació de ribera. En total, més de 200 arbres, entre els quals hi ha salzes, pollancres, freixes, àlbers i figueres. També s'han plantat més d'un miler de plantes aquàtiques, arbustives com la ginesta i enfiladisses com les heures

Situat a la plana de l'Anoia trobem el jaciment arqueològic de Santa Margarida, que s'articulà al voltant d'una església romànica, de finals del segle XII i d'una masia del segle XVI. Els terrenys que ocupa, juntament amb els de l'antic monestir de Sant Genís de Rocafort, van ser cedits al municipi pel seu propietari, Pau Sendrós, el 1967. La seva voluntat era que el lloc fos destinat a la recerca arqueològica. Aquesta es va iniciar el 1972 de la mà del Centre d'Estudis Martorellencs. Des de 1981, el projecte d'investigació està integrat en el programa de recerca del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona. 

Santa Margarida presenta una extensa i continuada seqüència històrica, encara en procés d'estudi, que va des del segle V fins als nostres dies. Els elements que el conjunt són: una església romànica de finals del segle XII, construïda sobre les restes d'una de paleocristiana del segle V; una necròpolis , on troben restes del segle V al segle XVIII; un conjunt de sitges localitzades a l'interior i exterior de l'església construïdes a la primera meitat del segle XI, un conjunt d'estructures associades a l'església, de funcionalitat funerària, religiosa o d'hàbitat, i una masia del segle XVII construïda sobre una estructura del segle XVI i amb presència d'alguns testimonis del segle XIV.  A l'interior de la masia es pot visitar l'exposició monogràfica del jaciment. 

El Museu Municipal Vicenç Ros va ser fundat l'any 1945 per Vicenç Ros i Batllevell (1883-1970) i ocupa part de les dependències de l'antic Convent de Caputxins de Martorell. 

La visita al museu permet alhora visitar les seves col•leccions i reconèixer clarament l'estructura de l'antic convent i el seu sistema constructiu, un exemple gairebé únic d'arquitectura caputxina del segle XVII al nostre país.

El fons més important del museu és el de la ceràmica, integrat per la col•lecció Ros i la del reconegut artista català Joaquim Mir. De tot el conjunt destaquen les grans composicions de rajoles catalanes de temàtica religiosa com l'Aparició de la Verge de la Mercè de Llorenç Passoles (segle XVII); Sant Isidre llaurador de Miquel la Puja (finals segle XVII) o els  quinze Misteris del rosari (segle XVII), entre d'altres. També són excepcionals els tres plafons de les caceres del segle XVII i la composició de La batalla dels gats i les rates, al•legoria del setge de Perpinyà (Guerra dels Segadors) realitzada vers 1642. El museu compta així mateix amb una nombrosa i variada mostra de plafons de sants i marededéus amb un ampli repertori iconogràfic i cronològic (segles XVII a XIX): Sant Antoni, Santa Teresa, Sant Josep, Sant Cristòfol, Sant Fruitós, Santa Agnès, Sant Maurici, Sant Domènec, Sant Marià, Sant Magí, Santa Rosa, Sant Jaume, Verge del Carme, la Immaculada Concepció, la Mare de Déu de Montserrat, entre d'altres.

També cal destacar el conjunt d'elements arquitectònics procedents de diferents edificis, tant martorellencs com foranis; el fons d'art, amb obres, entre d'altres, de Lluís i Agustí Rigalt; i finalment, el fons etnològic, que l'integren des d'unes impressionants bótes de vi “vaixells”, fins a eines i estris de diferents tallers i d'oficis del passat: cadiraire, boter, baster, terrissaire, espardenyer, fuster, etc. 

El pou de glaç d’en Margarit (coordenades 41°30'52.7"N 1°53'24.2"E) és un dels tresors històrics, monumentals, culturals i etnològics més rellevants de la vila d’Abrera i de la comarca del Baix Llobregat. Està ubicat en un paratge privilegiat, en una zona d’interès natural com ho és el torrent Gran d’Abrera. És de titularitat pública i va ser declarat Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) el maig de 2021. Amb la seva potencialitat com a font de coneixement del nostre passat, el fan un element que convé protegir i preservar. El capbreu del marquès de Vilafranca de 1751 conté l’única notícia del pou de glaç del torrent Gran d’Abrera. L’11 de maig de 1751, Antoni Prats, pagès d’Esparreguera, i la seva esposa, Maria Estruch, reconeixen al marquès de Vilafranca i de los Vélez, duc de Montalto i senyor jurisdiccional de Martorell, Castellví de Rosanes, Molins de Rei, Abrera i altres llocs del Llobregat, que tenen per a ell una vinya a Abrera que és pertinença d’una propietat més gran anomenada la pessa del Pou de Glas d’en Margarit, ubicada al sud del riu Tort, avui, torrent Gran. En aquella època, la família Margarit era una nissaga important d’Abrera, propietària del mas de l’Espluga. El pou de glaç el devien explotar directament o l’arrendaven a qui feia el comerç del gel. El pou de glaç d’en Margarit, conegut popularment com a pou de glaç del torrent Gran, constitueix una de les poques arquitectures d’emmagatzematge de gel que queden a la comarca del Baix Llobregat. Es va construir en una data indeterminada, entre els segles XVII i mitjan segle XVIII, i, com la majoria de pous, va estar en actiu fins a finals del segle XIX, coincidint amb la mecanització de la producció i l’augment de la temperatura. Està situat al torrent Gran, a uns 115 msm, en un indret on l’aigua ha excavat una gran rasa, cosa que dificulta la insolació i permet mantenir una temperatura més baixa. Si a això hi afegim el flux d’aigua gairebé permanent del torrent Gran, les abundants glaçades que es produïen a l’indret i la proximitat del camí Ral, que permetia transportar ràpidament el gel, constatem que aquest paratge era un lloc ideal per construir-hi un pou de glaç. L’olla cilíndrica del pou està excavada al subsol i envoltada per una paret de carreus de pedra. Els murs que formen l’estructura exterior estan construïts amb pedra consolidada amb morter de calc i argila. És de proporcions petites per comparació a altres pous que existeixen a Catalunya. Fa cinc metres de diàmetre interior i set d’exterior, la profunditat es desconeix a causa de la terra que s’hi ha dipositat per convertir-lo en magatzem agrícola. Com la majoria de pous, disposa d’una cúpula construïda amb dovelles de pedra. A la part superior conserva una obertura que servia per empouar i desempouar els panots de gel, possiblement, amb una politja. Al costat oest, una portella facilitava l’accés als treballadors, l’entrada d’eines i la introducció de palla i boll per cobrir i separar els trossos de gel. Desconeixem el sistema de desguàs del pou; quan es buidi la terra que el cobreix, probablement sabrem com desaiguava. L’aigua que es glaçava per fer gel procedia d’una bassa propera al pou i al torrent Gran. Com en la majoria d’explotacions d’aquest tipus, els treballadors tallaven blocs de gel d’uns vint centímetres de gruix que tot seguit transportaven al pou. Allí els empouaven en capes separades amb boll o fenàs per evitar-ne la compactació. Tot seguit en tancaven les obertures amb branques i troncs. El transport als centres de consum es feia de nit, amb carros o amb animals de bast, per evitar la pèrdua excessiva de producte. Durant el segle XX el pou de glaç d’en Margarit va ser reaprofitat per altres tasques i els diferents pagesos que van arrendar el camp el van reconvertir en una barraca per a guardar les eines, obstruint l’òcul de la coberta amb planxes de metall i plàstics per tal d’evitar l’entrada d’aigua al seu interior. Així mateix, la porta es va tancar amb una reixa i es va modificar lleugerament el seu aspecte original. Amb el temps els murs de pedra exteriors es van anar deteriorant i van anar caient molts dels carreus, desfigurant-ne l’aspecte exterior. Aquest fet, sumat a la degradació pròpia de la vegetació silvestre, van envair per complet les cares externes de l’edifici, fent-lo pràcticament invisible a l’ull humà. A partir del mandat 2015-2019, arran de l’acció de govern de la regidoria d’Acció Cultural i Patrimoni, es van començar a fer tasques de desbrossat, difusió, estudi i posada en valor del bé patrimonial. Aquestes tasques van tenir continuïtat amb la regidoria de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica, creada el 2019, qui en va promoure la restauració i la declaració de BCIL pel Ple Municipal, el maig de 2021. La restauració del monument L’estat de degradació del seu exterior, així com la seva condició de bé patrimonial exposat a les inclemències meteorològiques, feia necessària una actuació de caràcter urgent per garantir-ne la integritat. El projecte de rehabilitació del pou de glaç del torrent Gran, va ser executat per Dos Punts Documentació i Cultura sl., i es va efectuar amb tècniques de construcció tradicionals efectuades per mestres en la construcció de pedra seca i experts professionals en restauració d’elements d’aquesta tipologia. La intervenció, que es va fer els mesos d’abril i maig de 2021, va permetre restaurar les parets que envolten el pou amb la tècnica de pedra en sec i, només quan constructivament era necessari, amb consolidant de calç. Les tasques van possibilitar arranjar els paraments exteriors la coberta i els dos marges que hi conflueixen, impedint l’arrelament de vegetació entre les pedres, la pèrdua de pedres de les parets i la filtració d’aigua pel sostre. La voluntat, a banda de garantir la seva preservació, ha estat també la de rescatar físicament i visual de l’oblit una construcció per emmagatzemar gel, que s’havia utilitzat secularment des del segle XVIII fins el segle XIX per abastir de gel el mercat local. El pou de glaç d'en Margarit, al Calendari dels Pagesos 2023 El pou de glaç d'en Margarit (BCIL) i el seu projecte de recuperació apareix al reportatge "Paisatges de pedra en sec: una tradició contemporània", de Víctor Mata Ventura, publicat al Calendari dels Pagesos: la revista-almanac del món rural i agrari del 2023. El Calendari dels pagesos és una de les publicacions en català més populars i més antigues; fa 162 anys que es distribueix arreu del territori català. Trobareu tota la informació en l'espai web del Calendari dels Pagesos. Concepte de l’obra: Caramell és una instal·lació d’art amb la natura que cerca emfatitzar els valors naturals i culturals d’Abrera. El nom i la forma de Caramell estan relacionats amb el gel que forma l’aigua quan es glaça. Es concep com una intervenció plenament integrada al seu emplaçament dins un camp d’oliveres, i alhora pretén ser una obra tributària al pou de Glaç d’en Margarit situat al torrent Gran d’Abrera, a la climatologia que el va fer possible i al desaparegut ofici de nevater. Els valors culturals de Caramell, així com les característiques funcionals i paisatgístiques que porta implícites reivindiquen l’ús de tècnica de pedra en sec com a element social, recurs cultural i part constitutiva del paisatge històric i contemporani d’Abrera.

L'Espai Lladonosa de Sant Vicenç dels Horts és un equipament expositiu i d'activitat al voltant de la cuina catalana, a partir de l'obra que el cuiner Josep Lladonosa ha llegat a l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts. L'Espai Lladonosa s'ubica al Casal Cultural i Centre Cívic Virginia Amposta i consta d'un àrea d'exposició permanent, i d'una aula de cuina on es realitzen activitats gastronòmiques que tenen com a eix la cuina tradicional catalana i les aportacions que hi ha fet el xef Lladonosa.

L'EXPOSICIÓ PERMANENT L'àrea d'exposició permanent s'organitza en dos àmbits. Una part està dedicada a explicar la identitat, les eines i els orígens de la cuina catalana i té un caràcter interactiu i tecnològic amb audiovisual i pantalles tàctils. A continuació el visitant trobarà una part més escenogràfica, i centrada en explicar la vida i obra d'en Josep Lladonosa i en mostrar el seu llegat.

PROGRAMACIÓ D'ACTIVITATS L'Espai Lladonosa consta d'una aula de cuina on es programen de manera sistemàtica, al llarg de l'any, activitats de formació en l'àmbit gastronòmic relacionades amb la cuina tradicional catalana i les aportacions i actualitzacions que ha fet el xef Josep Lladonosa. Hi haurà activitats destinades a les persones professionals de la cuina i activitats destinades al públic en general.

Els Set Balcons de Montserrat són set miradors naturals i panoràmics de la muntanya màgica que la contemplen des d’Abrera, Castellví de Rosanes, Collbató, Esparreguera, Martorell, Olesa de Montserrat i Sant Esteve Sesrovires.

Aquests miradors són la proposta perfecta per gaudir de la natura i de les activitats que aquesta zona nord del Baix Llobregat ofereix, com ara el senderisme, el ciclisme o el turisme familiar. Alhora, permeten gaudir d’una gastronomia amb productes autòctons, visites a cellers i caves, un patrimoni que mostra el passat i la història del territori, com ara la Colònia Sedó a Esparreguera o el pont del Diable a Martorell, i esdeveniments únics, com les representacions de les Passions durant la primavera.

Més informació de cada balcó a www.setbalconsdemontserrat.cat 

Església del primer romànic català. Destaca el campanar i presbiteri romànics, i la nau interior d'estil preromànic dels segles X-XI. L'edifici té una planta única i capçalera tripartida amb tres absis semicirculars disposats en creu.
 

Església documentada per primera vegada el 1110 i que suposa una mostra harmoniosa del primer estil romànic de Catalunya. L'edifici és una única planta i capçalera de tres elements amb tres absis semicirculars disposats en creu, que tenen tres finestres de mig punt obertes al mur. Els absis generen tres arcs que giren en un creuer cobert amb volta d'aresta i les naus són cobertes amb volta de canó.

Al segle XII es va fer una ampliació que va afectar les parets de la nau i la porta d'entrada al mur lateral. Aquest accés està format per una arquivolta de mig punt esculpida amb motius vegetals.

Puig i Cadafalch parla d'aquesta església com un exemple de traspàs entre els temples que tenen cimbori als que no en tenen.

També conegut com a Masia Museu, es troba situat a Ca l'Albareda de la Plaça, una casa construïda el 1615. Exposa una notable selecció d'objectes antics d'ús quotidià, en un recorregut per les diverses estances, que es conserven com dos segles enrere.
 

El Masia Museu-Museu Municipal de Pallejà ocupa l'antiga Ca l'Albareda de la Plaça, una masia construïda el 1615 sobre les restes d'una casa anterior i que actualment se situa dins el nucli urbà de Pallejà. Visitar-lo permet descobrir la tradició agrícola d'aquesta població, que avui dia forma part del cinturó industrial de Barcelona.

Les dues plantes de la casa conserven les diverses estances tradicionals, com el menjador, la cuina i el celler, així com un dormitori, una habitació de costura i l'oratori. Estan perfectament ambientades en diverses èpoques, entre finals del segle XVIII i principis del segle XX. S'hi poden veure nombrosos objectes, estris i eines antics.

És una de les poques restes que es conserven com a testimoni de la xarxa viària romana de la zona del curs baix del Llobregat i de l'Anoia. Està situat a l'entrada del Congost del Llobregat just després de la confluència amb el riu Anoia.

Va ser construït vers l'any 10 a. C. per les legions romanes III (Macedònica), VI (Victrix) i X (Gèmina), segons indiquen les marques identificades en alguns carreus, en el moment en que es va dur a terme la nova estructuració de la Via Augusta com a conseqüència de la fundació de la Colònia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino (Barcelona), a finals del segle I a. C. L'arc és el testimoni més important d'aquesta època que s'ha conservat fins avui dia.

S'ignora la data de destrucció del pont romà però sabem del cert que el 1283 s'iniciarà el procés de construcció d'un nou pont d'estil gòtic amb una fesomia similar a l'actual. La reconstrucció del pont, també anomenat de Sant Bartomeu per la capella romànica que tenia al costat o pont de pedra, va ser una obra de gran importància i amb aquesta finalitat, es van fer recaptes i s'imposaren tributs durant molts anys. 

El procés de transformació de la xarxa viària, sobretot a partir del segle XVIII, va propiciar nombroses intervencions sobre l'obra del pont i en el seu entorn, com la construcció de la caserna de cavalleria. 

L'any 1939 el pont va ser volat per l'exèrcit republicà en retirada a les acaballes de la Guerra Civil. El 1961 es van iniciar els treballs de reconstrucció de l'arcada gòtica central. L'enderroc de les cases adossades al cappont de Martorell va posar al descobert restes del parament romà, i el de l'antic escorxador municipal (1990), va permetre localitzar les restes de la capella de Sant Bartomeu.

La Cripta Gaudí declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO el juliol de 2005, està situada dins la Colònia Güell, una colònia tèxtil plena de sorpreses a tan sols 20 minuts de Barcelona.

La Cripta és l'església de les columnes tortes, el laboratori de la Sagrada Família i obra on el genial arquitecte del modernisme català Antoni Gaudí va experimentar moltes solucions arquitectòniques.

Al mateix temps de contemplar l’obra de Gaudí, la Colònia Güell ofereix al visitant la possibilitat de recórrer els carrers contemplant les construccions modernistes més significatives de la vida de la colònia i de gran interès arquitectònic. A més, es pot visitar el Centre d'Interpretació, ubicat a l’edifici de l'antiga cooperativa de consum, que disposa d'una exposició permanent per entendre el conjunt de la colònia i l’església en particular.

Ara la visita guiada a la Colònia Güell inclou també la visita al “jardí de les restes arquitectòniques’’.

Situat en la part posterior de la Cripta, aquest jardí acull una exposició de tots aquells elements amb els quals Gaudí pretenia continuar la construcció de l'església però que mai van arribar a ocupar el seu lloc degut a la paralització de l'obra.

Les termes romanes romandran tancades temporalment per la realització d'obres de millora de l'equipament. Inici de les obres: 12 de setembre de 2024. Previsió: 6 mesos

Les termes romanes de Sant Boi són els banys privats pertanyents a una vil.la romana del baix imperi més ben conservats de Catalunya. Es van construir a finals del segle II dC., un dels períodes de major esplendor econòmica de la zona gràcies a la producció de vi, i van funcionar fins al segle V.

Les termes estaven formades per dos cossos d’edificació paral·lels. L’un contenia les cambres fredes: l’apodyterium o vestidor i el frigidarium i la cella piscinalis (la sala i la piscina freda). L’altre albergava les cambres calentes: tepydarium o sala tèbia, sudatorium o sala de bany de vapor i caldarium o sala de bany calent. A sota del frigidarium també es va localitzar un centre de producció d’àmfores dels anys 30-20 del s. I aC.

Al segle XVII s’hi va construir una casa al damunt, la qual cosa n’ha permès una millor conservació. El 1998 les termes romanes es van inaugurar oficialment amb la coberta i l’aspecte actuals.

El Tour RCDE t'ofereix la possibilitat de reviure la màgia del RCDE Stadium,conèixer els seus secrets i entendre la història d'un club amb 123 anys replets de moments inoblidables.

La ruta del tour es divideix en tres grans blocs:

1. Visita a l'Estadi

En aquest recorregut passejarem per les nostres instal·lacions i us ensenyarem espais únics d'una de les instal·lacions més modernes d'Europa. Alguna vegada has imaginat com seria fer d'entrenador? Parlar durant una roda de premsa? Poder estar dins del vestuari del primer equip? O com és la vista des d'una llotja? Sense cap dubte, viuràs una experiència que t'acostarà al món del futbol i sentiràs el mateix que els jugadors del primer equip!

2. Espai històric

El Tour també recull un museu memorable. Un escenari on estan reunides totes les copes, trofeus, insígnies i reconeixements que l'entitat ha anat obtenint durant la seva dilatada història. La sala és un memorial de les seccions esportives que la institució va tenir temps enrere, a part de que també es dedica un espai al futbol base i femení. Tot això, gràcies a un timeline que compta la trajectòria de l'Espanyol.
A més, en el túnel que va dels vestuaris a la zona mixta, podràs trobar una exposició de samarretes de totes les èpoques que els futbolistes van lluir sobre la gespa. Relíquies del passat blanc-i-blau.
Finalment, en l'extraordinari Auditori Juan Segura Palomares, on tenen lloc les rodes de premsa, estan situats els quadres amb el retrats de tots els entrenadors que han defensat els nostres colors, així com els jugadors internacionals amb la selecció espanyola que han estat convocats mentre eren futbolistes de l'Espanyol.

3. Sala audiovisual

La Sala Executive del Stage Front Stadium conté un espai exclusiu on podràs experimentar una experiència immersiva 360 graus. A través de tres preguntes (Qui som? En què creiem? Com hem arribat fins aquí?) el vídeo relata la història de l'Espanyol a través de la seva gent, les seves gestes i la seva filosofia.


El punt de trobada és la recepció de l'estadi, a les oficines del Club.

Important: Les entrades una vegada comprades no poden ser anul·lades si no són per causes pròpies del Club.

Vine a descobrir el món de la vinya i el vi a través d'una passejada per les vinyes amb buggy elèctric conduït per vosaltres. També anirem al celler per conèixer les tècniques d'elaboració del vi i finalment farem un pica pica per degustar els vins que fem a Can Casals.