Sant Boi de Llobregat

Les termes romanes romandran tancades temporalment per la realització d'obres de millora de l'equipament. Inici de les obres: 12 de setembre de 2024. Previsió: 6 mesos Les termes romanes de Sant Boi són els banys privats pertanyents a una vil.la romana del baix imperi més ben conservats de Catalunya. Es van construir a finals del segle II dC., un dels períodes de major esplendor econòmica de la zona gràcies a la producció de vi, i van funcionar fins al segle V. Les termes estaven formades per dos cossos d’edificació paral·lels. L’un contenia les cambres fredes: l’apodyterium o vestidor i el frigidarium i la cella piscinalis (la sala i la piscina freda). L’altre albergava les cambres calentes: tepydarium o sala tèbia, sudatorium o sala de bany de vapor i caldarium o sala de bany calent. A sota del frigidarium també es va localitzar un centre de producció d’àmfores dels anys 30-20 del s. I aC. Al segle XVII s’hi va construir una casa al damunt, la qual cosa n’ha permès una millor conservació. El 1998 les termes romanes es van inaugurar oficialment amb la coberta i l’aspecte actuals.

Museu Can Barraquer

El nou Museu, ubicat a Can Barraquer, una casa pairal del s. XVII va ser la casa familiar on Rafael Casanova va viure els darrers anys de la seva vida, És la seu central del Museu de Sant Boi.
Exposicions permanents. Sant Boi: temps i espai.

Ubicada al primer pis de Can Barraquer, l’exposició sintetitza la història local des del període ibèric fins a l’actualitat, passant per l’època romana, l’Edat Mitjana i les èpoques moderna i contemporània. I la seva col.lecció procedeix de les excavacions arqueològiques realitzades i de donacions particulars.

El recorregut aprofita l’espectacular concentració arqueològica de la seva entrada per ubicar el visitant en un viatge en el temps.
Rafael Casanova i el seu temps

Aquesta altra mostra històrica, ubicada al segon pis, se centra en la figura del conseller en cap de Barcelona Rafael de Casanova i fa una recreació interactiva de la defensa de la ciutat des de les seves muralles. 

El Parc Fluvial de Sant Boi recupera per a la ciutadania una gran espai anteriorment ocupat per antics horts il·legals situats molt a prop del centre urbà de Sant Boi de Llobregat.

De fet, el cas de Sant Boi de Llobregat resultava paradigmàtic ja que fins fa poc temps, aquest important municipi de més de 82.000 habitants, vivia totalment d’esquenes al riu degut a que l’accés a l’espai fluvial resultava pràcticament impossible pels vianants si no era a base de realitzar llargs i perillosos recorreguts. La nova passera d’accés al riu Llobregat sorteja les vies dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i sobrevola el Canal de la Dreta del Llobregat i la concorreguda BV-2002, aconseguint així generar un còmode recorregut que deixa l’espai fluvial a escassos 250 metros de l‘ajuntament i el casc urbà de la ciutat.

En definitiva, s’ha recuperat un parc fluvial de 3 hectàrees on s'han realitzat plantacions de diferents espècies de vegetació de ribera. En total, més de 200 arbres, entre els quals hi ha salzes, pollancres, freixes, àlbers i figueres. També s'han plantat més d'un miler de plantes aquàtiques, arbustives com la ginesta i enfiladisses com les heures

La torre de defensa medieval de Benviure va ser construïda al s. X per defensar la ciutat de Barcelona dels atacs procedents dels regnes d’Al-Andalus i, juntament amb d’altres edificacions, com la Torre del Llor, la Torre Salbana, o els castells de l’Eramprunyà (957), Castelldefels (967) o Sant Boi (969), va definir l’espai de frontera amb els regnes musulmans conegut com la Marca Hispànica.

La torre de Benviure es va construir al damunt d’un antic assentament ibèric. La construcció estava ubicada en un emplaçament de gran importància estratègica per al control d’un gran territori, que anava de la serralada prelitoral fins a les riques terres del delta del Llobregat. També estava situada en un important encreuament de camins, al nord cap a Barcelona i al sud cap a Tarragona, que resseguien vells camins romans, vies que van anar conformant una xarxa de camins protegits pel rei, el camí Ral.

Amb l’avançament de la reconquesta cristiana de la península, el territori es va començar a repoblar i la torre va prendre caràcter de residència del senyor feudal del Benviure. El paisatge boscós i feréstec propicià que el mateix rei Joan I passés temporades a la torre caçant.

Situada prop del litoral i del delta del Llobregat, el seu bosc és el típic mediterrani format principalment per pins i alzines .  

Els quasi 300 metres d’alçada de la muntanya de Sant Ramon, estan coronats per l’ermita dedicada al sant que li dóna nom i data de l’any 1887. Donada la seva alçada, el pefil de l’ermita, que fa tant especial la muntanya, és visible des de tot el delta del Llobregat.

La muntanya de Sant Ramon, situada a prop del litoral i del delta del Llobregat, és un indret privilegiat per a l’observació d’aus migratòries. La temporada que concentra major número d’aus són els mesos de setembre i octubre, durant els quals es poden veure falcons, milans, àligues o cigonyes. La fauna sedentària del Parc Forestal Montbaig està formada per mamífers com l’esquirol comú, la geneta, el porc senglar i l’eriçó, a més de mussols, gamarusos i xoriguers.

El riu Llobregat és un dels cursos fluvials més emblemàtics i importants de Catalunya. Al llarg dels segles, ha modelat el territori, ha influït en el desenvolupament de les comarques que travessa i s’ha convertit en un valuós espai natural ple de paisatges i racons per descobrir.

El Llobregat dona nom a la comarca del Baix Llobregat, ha estat escenari de nombrosos episodis històrics i ha tingut un paper estratègic des de l’antiguitat com a via de comunicació, font de recursos i motor de desenvolupament econòmic.

Neix a Castellar de n’Hug, a 1.295 metres d’altitud, i recorre prop de 170 quilòmetres fins a desembocar al mar Mediterrani, on alimenta el valuós Delta del Llobregat, un dels espais naturals més importants de Catalunya, amb aiguamolls d’una gran riquesa ecològica.

Al llarg del seu recorregut, el riu travessa paisatges molt diversos i conserva un important patrimoni històric i industrial. Hi destaquen elements tan singulars com el Pont del Diable, a Martorell, o la Colònia Güell, testimoni del passat industrial vinculat al tèxtil. Tot plegat configura un eix fluvial que ha donat vida i identitat als municipis que s’han desenvolupat al seu entorn.

A més, l’eix del riu Llobregat constitueix un corredor ecològic de gran valor, amb una notable diversitat de flora i fauna que contribueix a la conservació de la biodiversitat i al gaudi d’un entorn natural únic.