Martorell

L’Espai de la Via Mètrica és un museu que se centra en la història de la xarxa ferroviària coneguda avui com la Línia Llobregat-Anoia. Aquest museu està situat en les proximitats de les estacions Martorell-Central de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i Martorell-Central d’ADIF i exposa una extensa col·lecció de vehicles històrics que abans es trobaven dispersos en diversos llocs d’emmagatzematge.

Al llarg del recorregut programat per les visites, els grups seran guiats i rebran explicacions provinents de personal especialitzat de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). L’espai visitable consta de peces històriques pertanyents a la companyia, cartells explicatius propis on s’explica la procedència de les peces exposades, llibrets commemoratius i una exposició permanent d’FGC. Pel que fa a l’accés al local és adaptat per a cotxets i persones amb mobilitat reduïda, lavabos, servei de seguretat i aparcament gratuït. 

Els vehicles que s’hi preserven estan catalogats com a patrimoni històric i han estat restaurats per Ferrocarrils. L’Espai de la Via Mètrica es pot visitar gratuïtament amb reserva prèvia. Es pot tramitar a través de la web de Patrimoni d’FGC: https://www.fgc.cat/patrimoni-fgc/ 

És una de les poques restes que es conserven com a testimoni de la xarxa viària romana de la zona del curs baix del Llobregat i de l'Anoia. Està situat a l'entrada del Congost del Llobregat just després de la confluència amb el riu Anoia.

Va ser construït vers l'any 10 a. C. per les legions romanes III (Macedònica), VI (Victrix) i X (Gèmina), segons indiquen les marques identificades en alguns carreus, en el moment en que es va dur a terme la nova estructuració de la Via Augusta com a conseqüència de la fundació de la Colònia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino (Barcelona), a finals del segle I a. C. L'arc és el testimoni més important d'aquesta època que s'ha conservat fins avui dia.

S'ignora la data de destrucció del pont romà però sabem del cert que el 1283 s'iniciarà el procés de construcció d'un nou pont d'estil gòtic amb una fesomia similar a l'actual. La reconstrucció del pont, també anomenat de Sant Bartomeu per la capella romànica que tenia al costat o pont de pedra, va ser una obra de gran importància i amb aquesta finalitat, es van fer recaptes i s'imposaren tributs durant molts anys. 

El procés de transformació de la xarxa viària, sobretot a partir del segle XVIII, va propiciar nombroses intervencions sobre l'obra del pont i en el seu entorn, com la construcció de la caserna de cavalleria. 

L'any 1939 el pont va ser volat per l'exèrcit republicà en retirada a les acaballes de la Guerra Civil. El 1961 es van iniciar els treballs de reconstrucció de l'arcada gòtica central. L'enderroc de les cases adossades al cappont de Martorell va posar al descobert restes del parament romà, i el de l'antic escorxador municipal (1990), va permetre localitzar les restes de la capella de Sant Bartomeu.

Museu fundat el 1876 per Francesc Santacana i Campmany (1810-1896), mostra de l'idealisme romàntic que va moure al seu creador a recopilar restes de palaus i edificis religiosos antics, sobretot de Barcelona, Martorell i el seu entorn, i a instal•lar-les a casa seva de manera que recuperessin la seva funció original. 

També va reunir pintures, realitzades per ell mateix, o per artistes amb qui va coincidir mentre cursava estudis d'art a l'Escola Gratuïta de Nobles Arts de la Reial Junta de Comerç de Barcelona, o amb els quals va entrar en contacte posteriorment: Pau, Lluís i Agustí Rigalt,  Marià Fortuny, Damià Campeny, Claudi Lorenzale, Pelegrí Clavé, Ramon Vives, Ramon Martí Alsina, Francesc Torrescassana, Joaquim Vayreda, representants de l'escola natzarena o importants paisatgistes.
 
La seva obra va ser continuada pel seu nét, Francesc Santacana i Romeu (1883-1936), que la va anomenar L'Enrajolada pel gran nombre de rajoles que contenia. 

És un dels museus més antics del nostre país, exemple del col•leccionisme del segle XIX i molt visitat pels excursionistes i viatgers de l'època, dels quals hi ha nombrosos testimonis.

Les visites guiades permeten als usuaris del segle XXI imbuir-se de l'esperit del fundador tot recorrent els nombrosos àmbits de la casa museu amb una mostra variada d'objectes de procedència ben diversa com rajoles, peces de ceràmica, dibuixos, pintures, gravats, elements arquitectònics i escultòrics, mobiliari i objectes decoratius.

L'Enrajolada també conserva la col•lecció de ceràmica del militar i erudit Lluís Faraudo i de Saint-Germain (1867-1957). 

El Museu Municipal Vicenç Ros va ser fundat l'any 1945 per Vicenç Ros i Batllevell (1883-1970) i ocupa part de les dependències de l'antic Convent de Caputxins de Martorell. 

La visita al museu permet alhora visitar les seves col•leccions i reconèixer clarament l'estructura de l'antic convent i el seu sistema constructiu, un exemple gairebé únic d'arquitectura caputxina del segle XVII al nostre país.

El fons més important del museu és el de la ceràmica, integrat per la col•lecció Ros i la del reconegut artista català Joaquim Mir. De tot el conjunt destaquen les grans composicions de rajoles catalanes de temàtica religiosa com l'Aparició de la Verge de la Mercè de Llorenç Passoles (segle XVII); Sant Isidre llaurador de Miquel la Puja (finals segle XVII) o els  quinze Misteris del rosari (segle XVII), entre d'altres. També són excepcionals els tres plafons de les caceres del segle XVII i la composició de La batalla dels gats i les rates, al•legoria del setge de Perpinyà (Guerra dels Segadors) realitzada vers 1642. El museu compta així mateix amb una nombrosa i variada mostra de plafons de sants i marededéus amb un ampli repertori iconogràfic i cronològic (segles XVII a XIX): Sant Antoni, Santa Teresa, Sant Josep, Sant Cristòfol, Sant Fruitós, Santa Agnès, Sant Maurici, Sant Domènec, Sant Marià, Sant Magí, Santa Rosa, Sant Jaume, Verge del Carme, la Immaculada Concepció, la Mare de Déu de Montserrat, entre d'altres.

També cal destacar el conjunt d'elements arquitectònics procedents de diferents edificis, tant martorellencs com foranis; el fons d'art, amb obres, entre d'altres, de Lluís i Agustí Rigalt; i finalment, el fons etnològic, que l'integren des d'unes impressionants bótes de vi “vaixells”, fins a eines i estris de diferents tallers i d'oficis del passat: cadiraire, boter, baster, terrissaire, espardenyer, fuster, etc. 

Els Set Balcons de Montserrat són set miradors naturals i panoràmics de la muntanya màgica que la contemplen des d’Abrera, Castellví de Rosanes, Collbató, Esparreguera, Martorell, Olesa de Montserrat i Sant Esteve Sesrovires.

Aquests miradors són la proposta perfecta per gaudir de la natura i de les activitats que aquesta zona nord del Baix Llobregat ofereix, com ara el senderisme, el ciclisme o el turisme familiar. Alhora, permeten gaudir d’una gastronomia amb productes autòctons, visites a cellers i caves, un patrimoni que mostra el passat i la història del territori, com ara la Colònia Sedó a Esparreguera o el pont del Diable a Martorell, i esdeveniments únics, com les representacions de les Passions durant la primavera.

Més informació de cada balcó a www.setbalconsdemontserrat.cat 

Ubicat dins l'edifici renovat de l'antiga Caserna de cavalleria de Martorell (1732), el Centre d'Interpretació del Patrimoni Històric "La Caserna" (CIPH), acull exposicions temporals de fotografia, art, història, ciència i d'altres temàtiques culturals i forma part, amb el Pont del Diable i l'ermita de Sant Bartomeu, del conjunt patrimonial i històric de la vila. A la planta baixa de l'edifici s'hi guarden les figures de la Colla de Gegants i la Colla de Capgrossos, així com les bèsties de la colla de Diables i Dracs de Martorell. En els pisos superiors s'hi duen a terme diferents tallers escolars del servei didàctic de Museus de Martorell, així com les exposicions temporals.

Situat a la plana de l'Anoia trobem el jaciment arqueològic de Santa Margarida, que s'articulà al voltant d'una església romànica, de finals del segle XII i d'una masia del segle XVI. Els terrenys que ocupa, juntament amb els de l'antic monestir de Sant Genís de Rocafort, van ser cedits al municipi pel seu propietari, Pau Sendrós, el 1967. La seva voluntat era que el lloc fos destinat a la recerca arqueològica. Aquesta es va iniciar el 1972 de la mà del Centre d'Estudis Martorellencs. Des de 1981, el projecte d'investigació està integrat en el programa de recerca del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona. 

Santa Margarida presenta una extensa i continuada seqüència històrica, encara en procés d'estudi, que va des del segle V fins als nostres dies. Els elements que el conjunt són: una església romànica de finals del segle XII, construïda sobre les restes d'una de paleocristiana del segle V; una necròpolis , on troben restes del segle V al segle XVIII; un conjunt de sitges localitzades a l'interior i exterior de l'església construïdes a la primera meitat del segle XI, un conjunt d'estructures associades a l'església, de funcionalitat funerària, religiosa o d'hàbitat, i una masia del segle XVII construïda sobre una estructura del segle XVI i amb presència d'alguns testimonis del segle XIV.  A l'interior de la masia es pot visitar l'exposició monogràfica del jaciment.